Marie Menken (Nova York, 1909-1970) va ser pintora, cineasta, actriu i una figura essencial de l’avantguarda novaiorquesa entre els anys 50 i 70 del segle XX. Dins de l’escena del cinema independent, especialment del cinema experimental, va estar vinculada al Gryphon Film Group i al New American Cinema. Ha estat injustament recordada com aquella dona corpulenta i pintoresca que col·laborava en films d’Andy Warhol i Kenneth Anger, i que apareixia en algunes fotografies de vetllades en companyia de Tennesse Williams o de Jonas Mekas. Les històries sobre el seu turbulent matrimoni amb el poeta i cineasta Willard Mass o les especulacions sobre la seva sexualitat van anar configurant una llegenda deslligada de la qualitat i la integritat radical de la seva obra cinematogràfica. Des de principis dels anys 40, Menken va compaginar la seva feina com a operadora de teletips per a la revista Life amb la seva activitat creativa, primer concentrada en la pintura, però des de ben aviat amb incursions en nous mitjans d’expressió i noves tècniques com la del single-frame o l’stop-motion, que va emprar el 1945 en el seu primer film, Visual Variations on Noguchi, en què homenatjava l’escultor Noguchi.
Els films de Marie Menken són poemes visuals, refulgents i veloços, sovint irreverents, però majoritàriament concebuts des d’una visió panteista que celebra la bellesa del món. El lirisme, el conceptualisme i el pop estan darrere de les seves imatges cinematogràfiques: composicions, animacions i notes filmades amb una gran sensibilitat i fluïdesa que van ser una inspiració estètica per a molts cineastes experimentals. Hi ha una correspondència admesa, per exemple, per cineastes tan influents com Stan Brakhage o Norman McLaren. L’aproximació de Marie Menken als objectes, càmera en mà i captant els aspectes subtils de la realitat, va ser molt innovadora. Filmava adoptant la cadència d’una dansa, és a dir, utilitzava el ritme marcat pel propi cos com a constant dels moviments de la seva càmera Bolex. Respecte a aquesta pràctica singular, el cineasta Jonas Mekas va dir: «Ella filmava amb el cos sencer, amb tot el seu sistema nerviós. Podies notar la Marie darrere de cada imatge; com construïa la pel·lícula en petites peces i a través del moviment. El moviment i el ritme, això va ser el que nosaltres vam aprofitar i vam desenvolupar posteriorment en el nostre treball». |
