Gustavo Galuppo (Rosario, Argentina, 1971) és videoartista, músic i docent. Va estudiar Realització Audiovisual i es va formar de manera autodidàctica en Teoria del cinema. Entre les seves obres més destacades, es troba la trilogia que integren Sweetheart (2006), Star(s) (2007-8) i Sunlight (2009) en la qual articula imatges preses de la història del cinema i el seu entorn més íntim, amb les que genera una obra sensorialment complexa. Des de 1998, els seus treballs de videoart han estat exhibits en nombroses mostres i festivals de cinema i vídeo nacionals i internacionals, on han obtingut diversos premis i distincions. Galuppo s’exerceix també en el camp de la teoria amb les publicacions sobre “Técnica: Video, y otros”, en Historia crítica del video argentino, compilat pel crític i realitzador de videoart Jorge La Ferla, a més a més de col·laboracions en diversos mitjans i nombrosos articles a la revista El Eclipse, de la qual Galuppo va ser el primer director. El videoartista va ser també coordinador del projecte Videoperfiles, realitzat amb el suport d’Espai Fundació Telefònica i Aliança Francesa. Comença la seva col·laboració amb Carolina Rimini el 2013 amb qui ha realitzat el curt Antonia , el llarg La creación del mundo (2015) el fals documental Pequeño diccionario urbano de la electricidad (2015) i el seu últim projecte,Binaria (2016), que dibuixa punts de trobada entre la tecnologia audiovisual i els preceptes del capitalisme.