La noche eterna

Carmen Guarini i Marcelo Céspedes. Argentina, 1991. 79′.

El film deixa testimoni de les lluites dels col·lectius de miners de la conca del río Turbio al que les diferents males polítiques envers el carbó per part dels governs xilè i argentí han comportat misèria i desestructuració. La pel·lícula descriu no solament la pèrdua de llocs de treball sinó la significativa ferida en l’experiència de la comunitat, agredida pels efectes de les polítiques econòmiques i energètiques. El registre auster de la vida quotidiana portes endins de les cases i les cuines, entrellaçada amb l’activitat minera, ofereix un document sobri i rigorós.

Altres informacions

“Documentales como los de Guarini no sólo registran para la posteridad las múltiples manifestaciones de la cultura y la pluralidad de discursos circulantes en una sociedad sino que sirven, a la vez, como estrategias de autogestión para exponer la lucha, la organización y la movilización de los protagonistas sociales.”

André, María Claudia; Rangil, Viviana.: El cine argentino de hoy, entre arte y política. Buenos Aires: Editorial Biblos, 2007.

“Dentro de una corriente documentalista que durante esta etapa se fue consolidando y profesionalizando a través de productoras estables como Cine Ojo, se construyó una mirada política pero no militante sobre diversas áreas problemáticas de la vida social argentina.”

Aprea, Gustavo: Cine y políticas en Argentina. Buenos Aires: Biblioteca Nacional, 2008.