És un fet que la nostra història només ha valorat una ínfima part del treball cinematogràfic de Margarita Alexandre. En tant que directora, els seus films Cristo (1954) i La Gata (1955) la situen, juntament amb Rosario Pi (1899-1967), com una de les dues primeres cineastes espanyoles. Però la seva trajectòria té molts vessants: el d’actriu, amb què es va iniciar durant els primers anys 40 del segle passat, el de productora de documentals durant la seva estada a Cuba, i el d’activista de la llibertat creativa cinematogràfica. Va viure a Itàlia, i com ja hem dit, a Cuba, durant els primers 15 anys de la revolució. En tornar a Espanya, es va comprometre amb projectes com Operación Ogro (Gillo Pontecorvo, 1980) i va participar en l’intent de treure el film Canciones para después de una guerra (1971 i estrenada el 1976) de Basilio Martin Patino fora del país per tal que pogués estrenar-se i sortejar l’acció de la censura del moment. El documental va poder fer-se amb ella i no només sobre ella gràcies a una entrevista en profunditat que el director Fermin Aio i va fer a Margarita Aleixandre poc abans que aquesta es morís, i on va proporcionar-li informació rellevant sobre la seva obra.