Margot Benacerraf

Nascuda a Veneçuela el 1926, va estudiar filosofia i literatura a la ciutat de Caracas, i cinema a França, a l’Institut des Hautes Etudes Cinematographiques de París (IDHEC). El 1951 va realitzar el primer dels seus dos films, Reverón, un estudi poètic del llegendari i excèntric artista veneçolà, que va ser premiat al Festival de Cinema de Berlín el 1953. Al 1958 va començar a rodar el seu segon film, Araya, que va ser presentat al Festival de Cinema de Cannes el 1959, on va guanyar el primer premi concedit per la comissió tècnica. Fou la primera pel·lícula llatinoamericana en aconseguir-lo.

Després de treballar com a cap de l’Institut Nacional de Cultura i Belles Arts de Veneçuela, Margot Benacerraf va fundar la Cinemateca Nacional el 1966. Aquest projecte, que va començar com a cinemateca, es va acabar convertint en l’arxiu fílmic nacional. També va participar en el Consell d’Administració de la primera sala de cinema de Caracas, l’Ateneu de Caracas. El 1991, amb Gabriel García Márquez, va crear Amèrica Fundavisual, per promoure l’art audiovisual llatinoamericà a Veneçuela. Així mateix va rebre el Premi Nacional Cinematogràfic de Veneçuela el 1995, la Medalla d’Honor Simón Bolívar del Govern Italià i la Bernardo O’Higgins del Govern de Xilè, entre d’altres premis d’arreu del món. Al febrer del 1987 l’Ateneu de Caracas va inaugurar un nou teatre, el Saló Margot Benacerraf, en honor seu.