María Cañas (Sevilla, 1972) és artista multimèdia, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla i doctorada en Estètica i història de la filosofia per la mateixa facultat. Dirigeix Animalario TV Producciones, un espai de creació dedicat a la cultura del reciclatge, a l’apropiacionisme i a l’experimentació artística des d’on desenvolupa la seva trajectòria visual. Els seus projectes estan lligats a la utilització del found footage revisitat des de la sàtira. El 1999, va exposar la seva instal·lació La substància herència concebuda en col·laboració amb Juan Romero i exposada al Centre Andalús d’Art Contemporani (CAAC). En ella, els artistes investiguen els símbols dels nacionalismes excloents. També al CAAC va coproduir les videoinstal·lacions Risas en la oscuridad (2015) i La mano que trina (2015) sobre els arquetips de dones subversives al cinema i les patologies relacionades amb la digitalització de la societat respectivament. Entre les seves peces audiovisuals sobresurten: Por un puñado de Yuanes (2008), Aceiteen llamas no deja cenizas (2011); El hombre del saco. Dejad que los niños se acerquen a mí (2011); Holy Thriller (2011); Voy a decirle a Dios que te apuñale(2011); Mi lucha (2011); Dios se ríe en las alturas (2011); Fuera de serie (2012); Sé villana. La Sevilla del Diablo (2013); Al toro bravo échale vacas (2015); Al compás de la marabunta (2015); La mano que trina (2015) i Risas en la oscuridad(2015). Les seves obres dirigeixen la mirada envers situacions quotidianes i viscudes al límit: les festivitats nacionals, l’imaginari flamenc, el porc ibèric, el món del show televisiu… La seva última peça, La cosa vuestra (2017) resulta un viatge cap a la cara més oculta i surrealista dels San Fermins, un retrat del costat invisible de les nostres festes nacionals. María Cañas ha rebut nombrosos premis per la seva obra, entre els quals destaquen el primer premi beca universo video a La Boral Centro de Arte y Creación Industrial, el premi a millor pel·lícula al Festival de cinema de Gijón, el Premi Márgenes Festival, Madrid o el premi Román Gubern de Cinema d’Assaig.