María Novaro (Ciutat de Mèxic, 1951) és una directora, guionista i editora de cinema llatinoamericà. Va estudiar Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UNAM (1971-76) on va ser assistent d’Alaide Foppa a la càtedra de Sociologia de la Dona. Es va iniciar al cinema a finals dels anys 70 i va participar amb el Col·lectiu Cine Mujer en la realització col·lectiva de documentals feministes. Arran d’aquesta experiència va estudiar cinema al Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics (CUEC/UNAM) i va cursar els tallers de Direcció d’actors i de guió al Sundance Institute de Utah. Va concloure la seva formació com a becària de l’EICTV a San Antonio de los Baños, Cuba. En el marc d’aquests tallers va desenvolupar el seu primer guió de llargmetratge, Lola (1989) document sobre les empremtes del terratrèmol de 1985 a Ciutat de Mèxic. La pel·lícula va rebre el premi OCIC al Fòrum del Festival de Berlín el 1991; el Premi Coral a la Millor Òpera Prima del Festival de la Havana, i quatre premis Ariel, entre ells, el de Millor Òpera Prima i Millor Guió. La seva trajectòria fílmica reuneix llargmetratges que tracten de retratar tots els Mèxics possibles, és el cas de Danzón (1991) -presentat a La Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes i primera pel·lícula mexicana present al festival després de quinze anys- El jardín del edén (1994) –estrenada en el festival de Venècia de 1994-, Sin dejar huella (2000) – Premiada com a millor pel·lícula llatinoamericana al Festival de Sundance de 2001- o Las buenas hierbas (2010). Tesoros (2017) és el seu llargmetratge més recent, una pel·lícula infantil estrenada en la secció Generation del Festival de Cinema de Berlín. Va guanyar el Premi a la Millor Pel·lícula per a Famílies al Festival de Cinema de San Diego i està programada a múltiples festivals internacionals.