Marta Rodríguez

Nascuda a Bogotà, va cursar estudis de filosofia i sociologia a Barcelona, on va viure uns anys amb la seva família. De tornada al seu país, va estudiar sociologia a la Universidad Nacional, on va realitzar diversos treballs de camp. A París va estudiar antropologia i cinema amb Jean Rouch, i altra vegada a Colòmbia va conèixer al seu futur marit Jorge Silva, amb qui va codirigir el documental Chircales al 1966. A aquesta experiència, van seguir els documentals Planas, testimonio de un etnocidio (1971), Campesinos (1975), Ospitia, la voz de los sobrevivientes (1980) o Nuestra voz de tierra, memoria y futuro (1981), sempre amb les comunitats indígenas com a protagonistes. Després de la mort de Silva, ha signat en solitari documentals com Memoria viva, Amapola, la flor maldita, Los hijos del trueno o La hoja sagrada, sobre els cultius prohibits com la coca. Amb Fernando Restrepo ha dirigit Nunca Más (2001), Una casa sola se vence (2004), i Soraya, amor no es olvido (2006), sobre les comunitats afroamericanes al seu país, i Testigos de un etnocidio, memorias de resistencia (2009). Al 2020 s’ha estrenat el seu darrer documental La sinfonía de los Andes, obra que recorda els nens i nenes indígenes nasa, víctimes del conflicte armat a Colòmbia.

 

> Projecte Arxipèlag 2020
> Pionera del documental llatinoamericà: Marta Rodríguez