Carolee Schneemannn és, juntament amb Agnès Varda i Barbara Hammer, una de les tres realitzadores a qui la present convocatòria del Projecte Arxipèlag proposa retre homenatge a través de peces audiovisuals, fotografies, memes, gifs o textos, fins el 30 de setembre de 2019.

Nascuda a Fox Chase, Pensilvania, en un entorn rural, Carolee Schneemann es va identificar sempre amb la pintura, tot i que la seva obra va servir per expandir i qüestionar els límits d’aquesta. Ho va fer a través del videoart, el happening, la performance i la instalació, que va impulsar des de les seves primeres incursions en el neodadaisme i l’art fluxus.

Al llarg de la seva carrera, va abordar qüestions com la naturalesa política dels cossos, el control del plaer, el lloc que ocupen les dones en la societat i la crítica a la política intervencionista del seu país. Menystinguda durant dècades per la crítica i les institucions museístiques, des del feminisme va lluitar a favor de la visibilització de l’art realitzat per dones.

Crescuda en un entorn sense inhibicions en relació a la sexualitat, va considerar la masturbació com una de les primeres experiències sagrades de la seva vida, juntament amb el dibuix. La naturalitat amb que va ser educada en relació als cossos va permetre que, lluny d’interioritzar la visió culpabilitzadora de la moral patriarcal, s’enfrontès a ella des d’una postura reflexiva, posant en ordre amb el seu art, els tabús i les contradiccions d’aquesta.

Intervencions com Meat Joy, Interior Scroll o Fuses van ser acusades de traspassar els límits estètics essencials. Conscient de que les instàncies que llençaven aquestes crítiques eren les mateixes que toleraven l’explotació del cos femení al servei de les fantasies masculines, es va reafirmar en la necessitat de centrar el seu treball en l’exploració del cos com a eina d’apoderament i l’experiència femenina del plaer i de l’erotisme.

Schneemann va morir el 6 de març de 2019. En l’actualitat la seva obra és considerada fonamental i és objecte de retrospectives i exposicions monogràfiques. “Sembla que les anàlisis feministes han contribuït a millorar la percepció del meu treball”, va dir a Linda Montano1.

 

 

1. L’entrevista, originalment publicada a Carolee Schneemann. Imaging her Erotics, ha estat traduïda recentment per la revista Lumière.