Les crisis actuals fan evident la caducitat definitiva del model capitalista, extractivista, racista i masclista. Es fa necessari tornar a les veus de qui, com Ursula K. Le Guin, proposen d’imaginar nous mons, descobrir llocs estranys i explorar utopies que ens ensenyin no només a conviure sinó també a viure bé, en un sentit proper al de les cosmovisions ancestrals de les cultures indígenes. El cinema participa de les prefiguracions de futurs possibles i la mirada de les cineastes serà cabdal en la configuració d’alternatives als models obsolets, que hauran de passar inevitablement per les solucions col·lectives.
Aquesta 28a edició, virtual i extraordinària, de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona no és aliena a aquestes urgències. La programació de la 28a edició inclou una activitat dedicada a l’escriptora de literatura fantàstica Ursula K. Le Guin amb la participació d’Eulàlia Lledó, Helen Torres i Blanca Busquets, una convocatòria creativa adreçada a dones que vulguin filmar les utopies en un vídeo d’un minut, una selecció retrospectiva a la documentalista Marta Rodríguez, pionera en el registre i la defensa dels drets de la població rural i indígena a Colòmbia, i una selecció de setze films que configuren un recorregut panoràmic per la creació contemporània i que ofereixen manifestacions diverses de la dissidència femenina així com diferents formes de representar els subjectes col·lectius.
Els plantejaments enunciatius i formals de la selecció d’aquest any configuren un conjunt d’una riquesa temàtica excepcional, com es fa evident en la diversitat de perspectives presents: la denúncia de les lleis antiavortistes a Niña mamá (Andrea Testa), amb el seguiment dels casos mèdics de diferents noies adolescents embarassades a l’Argentina, el qüestionament dels mandats de gènere del grup de teatre de dones d’un poble rural de Turquia a Queen Lear (Pelin Esmer), les revoltes quotidianes i afectives d’una comunitat nepalesa de For your sake (Ronja Hemm), el lideratge de les dones saharianes amb les seves comunitats a Laatash (Elena Molina), la fabulació d’una autodefensa feminista, solidària i alhora divertida a Meu nome é Bagdá (Caru Alves de Souza) o el desafiament de les lògiques narratives occidentals a In the Name of Scheherazade or the First Beergarden in Teheran (Narges Kalhor).
El compromís amb les genealogies i narratives del feminisme està present en les obres The Archivettes (Megan Rossman), document que registra la història de l’arxiu de cultura lèsbica més gran del món, Queer Genius (Chet Catherine Panake), un film dedicat a artistes inspiradores de la cultura queer nord-americana, The Cancer Journals Revisited (Lana Lin), una relectura del clàssic literari d’Audre Lorde i al curtmetratge Una dedicatoria a lo bestia (Colectivo Nucbeade), assaig especulatiu al voltant de la repressió de les lesbianes a l’Espanya franquista i de la transició.
Altres films fan una immersió pels trajectes de la memòria: Playback. Ensayo de una despedida (Agustina Comedi) evoca una amistat forjada entre shows i playbacks travestis que el Grupo Kalas organitzava en plena lluita contra la sida i Xulia (Lur Olaizola) medita sobre una història personal d’addicció, superació i futurs imperfectes.
Finalment, dues peces musicals tanquen la selecció amb el seu especial sentit de l’humor. Terroir (Dawn Westlake) qüestiona amb ironia les relacions entre mare i filla i Hitting my Head on the World (Anna Vasof) ens confronta rítmicament amb les complicacions derivades de la incomunicació.
La programació infantil comptarà amb dues preestrenes: Les vides de Marona (Anca Damian), film d’animació multipremiat en diferents festivals internacionals i Binti (Frederike Migom), guardonada aquest 2020 com a millor film infantil per la European Children’s Film Association.
La virtualitat de la present edició no minvarà la participació de les directores en presentacions, xerrades i formacions, ni tampoc l’oferta d’activitats infantils.
