Reflex, ascensor, neteja és el títol d’aquesta peça col·lectiva, concebuda, rodada i muntada en quatre hores, durant el taller de filmació especulativa impartit per Marta Grimalt en el marc de Manifestos Fílmics Feministes VII. Amb càmeres i gravadores d’àudio com a úniques eines i els espais comuns del Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona com a escenari, un grup de desconegudes i desconeguts comparteixen pensaments i anècdotes sobre la noció de convivència i de treballs domèstics. Quines lectures ens donen el feminismes sobre aquestes problemàtiques? Quines solucions podem pensar des del gènere de la ciència ficció?