Tres òperes primes configuren aquest programa dedicat a la no-ficció llatinoamericana. Tres realitzadores joves posen en forma històries en primera persona apropiant-se dels codis del documental observacional, però també de les narratives creatives pròpies del retrat col·lectiu o dels experiments formals més descarats amb la voluntat d’explorar els límits expressius del llenguatge cinematogràfic. Els films convoquen qüestions de radical vigència com el paper de les històries personals en la recuperació de la memòria històrica, l’experiència intergeneracional en la transmissió de sabers, la quotidianitat de la despoblació o la denúncia de les violències sistèmiques que han de fer front moltes de les dones que han patit violència sexual.