DOCUMENTALISTES LLATINOAMERICANES:
HOMENATGE A LOURDES PORTILLO

Després d’haver recuperat en edicions anteriors l’obra de pioneres del documental llatinoamericà com Rosa Martha Fernández, Sara Gómez, Marta Rodríguez o Margot Benacerraf, aquest any el cicle se centra en la figura de Lourdes Portillo, cineasta mexicana que va morir l’abril del 2024 a San Francisco, una de les referents fonamentals del moviment cultural i cinematogràfic xicano.
Lourdes Portillo va néixer a Chihuahua i va emigrar durant l’adolescència als Estats Units, on es va convertir en una directora profundament política, amb una obra que comprèn des dels seus primers treballs als anys 70 com a part del col·lectiu marxista Cine Manifest fins a documentals com Las madres: The Mothers of Plaza de Mayo pel qual va ser nominada als premis Oscar i va arribar al públic majoritari.
Tal com explicava en una de les moltes entrevistes que li va fer la seva amiga Rosa Linda Fregoso, aquest recorregut vital la va portar a esdevenir una canalitzadora de col·lectivitats: les migrants, les xicanes, les llatines, les lesbianes. El seu treball, com el d’altres artistes xicanes com Gloria Anzaldúa, habita els espais fronterers, els marges, les vores, qüestionant les convencions del cinema polític, forçant sempre els límits dels models convencionals. Una manera d’entendre el cinema que desborda curiositat, amor i compassió pels temes que tracta, tan diversos com les polítiques de gènere, la repressió estatal, la colonització o el VIH.
Les seves pel·lícules, encara molt desconegudes a Europa, van tenir una gran visibilitat als Estats Units i a Mèxic, i van traspassar entorns i públics diversos: acadèmics, activistes, comunitaris, populars. El seu cinema no només interroga, sinó que planteja noves polítiques de la mirada basades en l’amor i el compromís polític.

Films