Retrospectiva
a Sara Gómez

Sara Gómez va realitzar dues dotzenes de curtmetratges i un llargmetratge, convertint-se així en una de les primeres dones a dirigir pel·lícules a la Cuba revolucionària. Amb motiu del 50è aniversari de la seva mort i gràcies a la restauració i digitalització dels seus films, realitzada per l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC), en cooperació amb Vulnerable Media Lab de Canadà i Arsenal-Institut de Cinema i Videoart de Berlín, la MIFDB retorna a l’obra d’aquesta cineasta pionera, considerada com la primera en l’àmbit de la ficció del seu país amb una retrospectiva organitzada juntament amb la Filmoteca de Catalunya. En aquesta retrospectiva gairebé completa presenciarem una obra en la qual, intuïtivament, cristal·litzen les qualitats d’un “cinema imperfecte”. Un cinema popular que reflecteix compromís amb els moviments d’alliberament i justícia social, un cinema que mostra un profund interès en la cultura afrocubana i en les seves arrels a l’illa.

Les pel·lícules de Sara Gómez —o Sarita, com va signar tota la vida— tensen les fronteres entre el documental i la ficció per incidir en les contradiccions individuals i socials, en les zones de llum i ombra de la Cuba revolucionària. Des del primer film, Plaza vieja (1962), fins al darrer, De cierta manera (1974), la divisa que presideix el seu cinema pot resumir-se en la frase que enunciava a Mi aporte (1972): «Yo renuncio a sentirme impotente». El conjunt del treball d’aquesta cineasta fa evident que va ser coherent amb aquesta determinació i que va assolir, així mateix, el seu propòsit, explícit en aquest mateix documental: fer del seu cinema una aportació estèticament transformadora a la societat del seu temps.

Tomás Gutiérrez Alea

Films