Nota de la directora

El que va ser – el que és

Entre aquests dos pols temporals vaig localitzar el meu viatge d’investigació. Ens va portar espacialment fins a regions distants, on el vent, les onades i les relacions d’amistat amb les persones ens feien de guia. Aquests països fantàstics i desconeguts ens van revelar moltíssimes coses, però encara n’hi ha moltes rere un dens mur de boira. El mar de Bering, amb les seves costes limítrofes, és famós perquè hi ha sempre boira. Amb tot el que s’havia recollit, experimentat, vist i parlat, vaig voler calar un foc com el dels polvorins tipus iglú que tenen per allà, per tal d’il·luminar aquest món extraordinari i desconegut i preservar-lo cinematogràficament. Com tots els viatgers del món, duia un quadern de viatge per terra i per mar.

El quadern estableix un diàleg a molts nivells amb el d’Adelbert von Chamisso, literari, però també molt acurat en les seves representacions científiques i, a la vegada també té presents incomparables descripcions dramàtiques de l’expedició de Bering tal com la va reflectir el metge i naturalista Georg Wilhem Steller. El quadern de la imaginació que em va acompanyar en els meus viatges, i el quadern de la realitat que vaig trobar allà, es van transformar en una mena de nova creació: una realitat espacial, poètica i cinematogràfica. Els escrits dels avantpassats que m’han precedit són per a mi com narracions dramàtiques del passat, algunes de les quals es repeteixen en el present, mentre d’altres s’han unit al repertori de les oblidades o han caigut en un irrecuperable abandó.