Del 5 de juny al 10 de juny de 2018

A la Filmoteca de Catalunya
Plaça Salvador Seguí, 1-9 (Barcelona)

Margarita Alexandre 

Fermín Aio, Espanya, 2017. 67′. VE

És un fet que la nostra història només ha valorat una ínfima part del treball cinematogràfic de Margarita Alexandre. En tant que directora, els seus films Cristo (1954) i La Gata (1955) la situen, juntament amb Rosario Pi (1899-1967), com una de les dues primeres cineastes espanyoles. Però la seva trajectòria té molts vessants: actriu, productora de documentals, i activista de la llibertat creativa cinematogràfica. Va viure a Itàlia i a Cuba, durant els primers 15 anys de la revolució. En tornar a Espanya, es va comprometre amb Operación Ogro (Gillo Pontecorvo) i el 1971 va participar en el film Canciones para después de una guerra per tal que pogués sortejar la censura. El documental es va fer amb ella i no només sobre ella, a través d’una entrevista en profunditat que Margarita Alexandre va concedir al director Fermin Aiol poc abans de la seva mort, on va compartir apreciacions fonamentals sobre la seva obra.

*Amb la presència d’Ana Gutiérrez (productora) i Maria Camí (investigadora i docent)

Down n’hi do. La càmera ballarina 

Mireia Ros, Espanya, 2018. 59′. VC. Estrena a Catalunya

Un taller de cinema impartit a vuit joves, sis dels quals amb síndrome de Down i dues amb discapacitat intel·lectual, és el punt de partida d’un treball de dos anys amb els i les participants. Down n’hi do. La càmera ballarina està rodat des de la frescor i l’espontaneïtat que ofereix una improvisació respectuosa. El film, en paraules de la directora, “ens acosta a la quotidianitat d’aquests joves tot situant-nos en aquell lloc en què els prejudicis es dilueixen i allò humà pren forma”.

Lo que dirán
Nila Núñez, Mar Zapata, Emiliano Trovati i Nelson Hernández  Espanya, 2017. 61′. VE/VC

“El meu pare hi és: a les nou a casa. El meu pare no hi és: a les dotze a casa”. Dues adolescents, entre riures de rebel·lia i amistat, parlen del seu dia a dia i de les seves opcions vitals d’una manera totalment franca i esvalotada, fent miques els prejudicis islamòfobs del seu voltant i celebrant que a elles els és igual “el què diran”. Òpera prima fruit del Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB.

*Amb la presència de Nila Núñez, Mar López Zapata (guionista), Josep Maria Català i Carlos Núñez (Director i tutor de projecte Màster en teoria i pràctica del documental creatiu UAB), Aisha Butt Shaeen (protagonista).

Ni d’Ève ni d’Adam. Une Histoire Intersex
Floriane Devigne, França/Suïssa 61′. VOSC. Estrena a Espanya

M. té 27 anys. Com l’1,7% de la població, és intersexual. Gràcies a Deborah, que també ho és, descobreix noves formes de percebre’s a si mateixa i el seu cos. Amb Audrey, Pidgeon i algunes/uns militants intersex americanes/ns actives/us, se li obrela possibilitat de compartir noves paraules i noves representacions a Youtube que li permetran alliberar-se de les definicions mèdiques patologitzadores. L’experiència la farà entrar en una nova dimensió on estan permesos la llibertat, el respecte i l’esperança. El film posa en qüestió les normes establertes i els límits d’una visió binària, patriarcal i heterosexual del gènere.

*Amb la presència de Floriane Devigne.

Mater Amatísima
María Ruido, Espanya 2017, 55′. VE. Estrena a Catalunya

A partir de l’anàlisi del judici del “cas Asunta”, i amb l’apropiació i el remuntatge de materials diversos (pintura, fotografia, cinema, teatre), aquest assaig visual planteja una reflexió sobre la maternitat des d’una perspectiva crítica i feminista que assenyala la funció de les representacions tradicionals que han naturalitzat una determinada forma d’entendre-la, amb la finalitat d’exercir un control social sobre el cos de les dones. ¿Triem veritablement ser mares? ¿Per què la cura, el nostre treball vital fonamental, es pressuposa com una tasca especialment adequada per a les dones? Són algunes de les preguntes que planteja aquest film.

*Amb la presència de María Ruido.

Ta acorda ba tu el Filipinas?
Sally Gutiérrez Dewar, Espanya/Filipines 2017, 82′. VOSE

El rastre del colonialisme espanyol a Filipines s’entreveu encara avui en la planificació urbanística, en els noms dels carrers, en alguns costums… i en la llengua. Sally Gutierrez explora, amb un ingent treball d’investigació i activisme fílmic, les múltiples capes de violència i submissió que el colonialisme del passat i la globalització del present imposen no només amb la força militar, sinó també amb les armes -no tan toves- del softpower.

*Amb la presència de Sally Gutiérrez Dewar

Desierto en tu mente
Marta Grimalt, Espanya 2017, 62′. VOSE

L’òpera prima de Marta Grimalt és una road movie perquè ella ho diu. Filmada en súper 8 entre Califòrnia, Barcelona i Mallorca, la pel·lícula viatja de les frustracions novel·lesques d’un escriptor en blanc (una ment deserta) al misticisme de l’ayahuasca dels deserts americans (un desert a la ment), sense atendre ala perfecció tècnica i buscant, per damunt de tot, l’experimentació genuïna i irreverent. Un exercici surrealista de protopunk cinematogràfic.

*Amb la presència de Marta Grimalt, Cristian Robles (grafisme), Wanda del Rio (interpretació i direcció d’art) i Primo Gabbiano (composició BSO).

Master class: Dios es una mujer

María Cañas impartirà una classe magistral on desplegarà la seva particular iconoclàstia audiovisual i els seus sabers d’arxivística de guerrilla al servei de la revolució (fílmica) feminista.

La cosa vuestra
María Cañas, Espanya, 2018. 48′. VOSE. Estrena a Catalunya

La cosa vuestra és el resultat del treball promogut pel Proyecto X Films (Festival Punto de Vista) en l’edició de 2017, que requereix que el film estigui relacionat d’alguna manera amb Navarra. La cineasta andalusa assumeix el repte i l’estrangeria cultural (en la que d’altra banda s’empara) i organitza, com l’arxivera visual que és, una peça magistral on reinventa la cultura de la festa i el món dels sanfermines “a partir del hacking activador, el videocollage, l’esperpent, la distòpia futurista i la transgressió del cinema, la cultura popular i els media”.

*Amb la presència de María Cañas

Mot de passe: Fajara
Séverine Sajous, Patricia Sánchez; Espanya 2018, 18′. VOSE. Estrena a Catalunya

Amb el silenci visual d’unes imatges que semblen els negatius de si mateixes i que resulten impossibles de recompondre en el relat analògic, el film descriu una foscor en què els verbs i els substantius de l’ètica europea fan aigües. Cossos de retinguts per buscar refugi que es mouen, basculen, a l’espera. I unes paraules que han perdut la capacitat de dir.

*Amb la presència de Séverine Sajous i Patricia Sánchez Mora

Me Mzis Skivi Var Dedamicaze / Només sóc una Mica de Sol a la Terra 

Elene Naveriani, Suïssa/Geòrgia, 2017. 61′. VOSC. Estrena a Catalunya

Tbilisi, capital de Geòrgia, en blanc i negre. Elene Naveriani s’inspira en una frase del filòsof i revolucionari Frantz Fanon a Black Skin, White Mask, “sóc una Mica de Sol a la Terra”, per relatar una realitat urbana a través de dos personatges principals. April acaba de passar la nit a la presó per exercir la prostitució. En el seu món, ple de violència, la vida passa com una tragèdia en suspensió. Quan coneix Dije, un nigerià que esperava arribar a Geòrgia, USA, però va acabar en aquest altre racó del planeta, els seus camins solitaris es troben.

*Amb presència de la directora de fotografia Ágnes Pákózdi.

Luz obscura
Susana de Sousa Dias, Portugal, 2017, 76′. VOSE

Aquest film-assaig continua la feina d’investigació al voltant de la dictadura portuguesa que va iniciar la cineasta amb el seu anterior llargmetratge, 48. A partir, principalment, del’arxiu fotogràfic de la PIDE (la policia del règim) i d’evocadores filmacions a càmera lenta, Susana de Sousa Dias rescata les memòries, sovint esquinçades, dels familiars dels dissidents polítics i desvetlla el dolor i el buit heretat d’un país en silenci que no pot callar davant del que les imatges encara qüestionen.

Tódalas mulleres que coñezo

Xiana do Teixeiro, Espanya, 2018. 71′. VOSC

Un film en tres actes que són, també, tres converses entrellaçades al voltant de les vivències de diverses donesen l’espai públic. Cinema directe i radical que evidencia, per acumulació quasi sil·logista, la violència masclista estructural i el frau del mite de la igualtat.

*Amb la presència de Xiana do Teixeiro.

Moritz de cortesia al finalitzar la sessió.

Improvisaciones de una ardilla 

Virginia García del Pino, Espanya, 2017. 28′. VE

Les paraules improvisades del filòsof Josep Maria Esquirol persegueixen les imatges silents de representants polítics, de càmeres, de micròfons i periodistes que esperen… no res. Aquestes filmacions de la primera línia política espanyola documenten la fe de qui vota, el tedi dels i les periodistes i, en definitiva, un espectacle mediàtic que converteix els discursos polítics en pur nihilisme.

*Amb la presència de Virginia García del Pino

La ciutat interior

Iso luengo, Jorge Moneo Quintana, Andrea Ballesteros i Beato. Espanya, 2017. 24′

¿Pot ser el lloc de treball un espai per a l’elucubració, la meditació o l’afecte? Els/les porteres desenvolupen la seva jornada en llocs de trànsit d’on ells no es mouen, vigilants i sol·lícits. Confinats durant la seva jornada laboral en aquests espais, compartiran amb nosaltres les seves confessions.

Binaria