Araya

Document cinematogràfic presidit per una bellesa hipnòtica, que tanmateix no amaga la duresa extrema de l’entorn i de les condicions de vida d’una comunitat que, malgrat tot, viu amb un equilibri, fràgil, la seva difícil existència. El magnetisme i el component poètic de les seves imatges, propers a l’èpica del cinema soviètic o a la dignificació del subjecte col·lectiu propi també del neorealisme, no amaguen l’amenaça anunciada per les màquines excavadores que apareixen en l’horitzó, silencioses i amenaçadores. Una tecnologia que no pot ser sinó l’anunci de l’extinció del ritme dels rituals i  moviments, de les tasques repetitives i ancestrals, tant assumides com essencials, d’aquella població.»

Anna Solà
(Mostra Publicacions)