Arreta

Seguiment cinematogràfic de l’experiència d’insubmissió d’un cos (polític, també) respecte de la normativitat heterosexual  davant l’aparició d’un càncer de pit. La dissidència sexual i de gènere no solament vinculada a la festa i el transvestisme, sinó convocada en l’extrem de les tensions més incontestables, com la malaltia o la mort. Com viure l’espai de reconstrucció des de l’experiència trans? Com recuperar-te, reescriure’t i pensar-te en un cos travessat per l’absència de precedents? Com fer pública aquesta experiència dissident, fundacional? Una càmera amb una perspectiva respectuosa i que es nega a claudicar. Un projecte de restitució que no amaga, ni simula, ni normalitza la ferida, sinó que la transporta a altres significats que tenen a veure amb la vida viscuda sense baranes.