Espero tua (re)volta
Eliza Capai
Espero tua (re)volta
Sinopsi
Retrat polifònic del moviment de protesta que va ocupar les escoles de Sao Paulo (Brasil) en demanda dāuna educació pĆŗblica i de qualitat. Protagonitzat per tres dels i les joves que van liderar les lluites estudiantils, el film narra els eixos centrals de la revolta, des de 2013 i fins a lāarribada de Jair Bolsonaro a la presidĆØncia.
Trailer
Fitxa tĆØcnica
Direcció
PaĆs
Brasil
Any de producció
2019
Duració
93′
Idioma
VOSE
Format
DCP i MP4
Contacte de distribució
āSóc filla de la dictadura i vaig crĆ©ixer amb històries sobre els seus temps. Els meus pares es van conĆØixer a la facultat i tots dos formaven part del moviment dāestudiants. El meu pare va ser pres polĆtic, el van torturar, es va haver dāexiliar i va passar per Xile i Argentina, on va ser testimoni dels rĆØgims dels dos paĆÆsos. Quan la Dictadura Militar va acabar es van permetre de nou les assemblees dāestudiants al Brasil. Els meus amics i jo, als 12 anys, vam fundar la primera assemblea dāestudiants de lāescola pĆŗblica on vam fer la secundĆ ria. Allò va marcar la meva pre-adolescĆØncia. Els i les joves que apareixen al film són fills de la democrĆ cia, dāun nou moment. La meva mirada estupefacta els ha volgut seguir en la seva lluita.ā
Espero tua (re)volta describe cinco aƱos de movilizaciones (mientras por el gobierno nacional pasaban Dilma Rousseff, Michel Temer y ahora Jair Bolsonaro) en asambleas estudiantiles, tomas de escuelas, cortes de calles y enfrentamientos cara a cara con la policĆa, siempre bajo el lema āocupar y resistirā. Los testimonios de las jóvenes lideresas (porque las mujeres han tenido un lugar protagónico en todo este movimiento) conforman el corazón de un film que -a pesar de los golpes que reciben las protagonistas y la crisis de la educación pĆŗblica que retrata- nunca pierde su reivindicación de la libertad sexual, artĆstica y polĆtica ni su espĆritu festivo. Agitprop a la brasileƱa.
Hay una lógica formal que enriquece el trabajo de la directora, a saber, su ligazón con el lenguaje de la mĆŗsica en el ritmo que le imprime a las imĆ”genes y el modo en que los colores inundan la pantalla para evocar las estrategias de un cine polĆtico de impacto. Lo que cambia es la evaluación y el anĆ”lisis que hacen a la distancia los protagonistas. La calle, ese arte del olvido impuesto por el mundo de la virtualidad, se materializa de modo tal que nadie pierda de vista que es allĆ donde se logran los derechos avasallados por la clase polĆtica de turno. La mĆŗsica y la protesta se aĆŗnan para revivir un espĆritu colectivo vivo.
- Directora Eliza Capai
- Pais, any, duració Brasil, 2019, 93'