Playland

Playland no es desenvolupa com un es podria esperar. Sembla una sèrie de vinyetes, cadascuna celebrant un record. Potser aquesta és la millor manera de descriure-la: un record que no és teu, però d’alguna manera ho és. Potser aquesta és una resposta específica com a persona que s’identifica com a queer, perquè la pel·lícula està tan plenament fascinada per la història del Playland Café com pel nostre moment present. És fascinant preguntar-se sobre les hores passades rastrejant material arxivístic per arribar fins a aquest punt, per després començar a conceptualitzar els visuals que l’acompanyen. L’escenari de la pel·lícula és el deteriorat Playland Café, amb un cartell de neó rosa brillant que mai deixa de brillar al fons, una barreja d’allò que es va perdre i d’allò que perdura. Playland és un testimoni rapsòdic de l’existència.

Tina Kakadelis
(Beyond the cinerama dome)