Shahid

Shahid és una pel·lícula declaradament mestissa, una proposta extravagant i atípica que fuig de tot pacte narratiu per explicar el passat. A l’Iran la paraula Shahid significa màrtir, també és un dels cognoms que la directora va heretar després de l’assassinat del seu besavi el 1907. Cansada de les connotacions d’aquesta paraula, Narges Kalhor –refugiada iraniana a Alemanya–, documenta el procés per canviar el seu cognom. L’alter ego de Kalhor s’enfronta a les visites espectrals del seu besavi i a la burocràcia alemanya que converteix aquesta pel·lícula en un viatge absurd i modern de l’heroïna. Amb aquest llargmetratge multipremiat a la Berlinale, Kalhor continua alimentant una filmografia única entre els ingredients de la qual es barregen l’autoficció i la performance, el gènere musical i el documental, la tragèdia i la comèdia.