A girl walks home alone at night

Una noia camina sola de nit

Ana Lily Amirpour, 2014

Estats Units, VOSC, 100′

A la ciutat iraniana de Bad City, una vampira solitària recorre els carrers cercant víctimes. Aquest film d’atmosfera ombrívola i muntatge musical obre el gènere fantàstic a noves exploracions i personatges, tot trencant tòpics i convocant nova sang a les fileres de fans tradicionals.

“L’opera prima de la jove cineasta Ana Lily Amirpour comença com un exercici d’estil. Un jove anomenat Arash camina pels afores de la ciutat iraniana de Bad City per arribar a casa i retrobar-se amb el drama del seu pare drogadicte. Amirpour planteja aquesta presentació amb un llarg travelling lateral degudament puntuat per una música que es troba en algun punt intermig entre el punk dels setanta i el rock iraní. Es fa difícil no pensar en Jim Jarmusch i potser també, de retruc, en Quentin Tarantino i, fins i tot David Lynch. Però aviat, l’evidència de la forta pulsió mitòmana de la directora deixa pas a l’emergència d’una sensibilitat i un pols singular, una forma de filmar i entendre el cinema extremadament hipnòtica, envoltant, que ens atrapa de forma irremeiable com si, efectivament, haguéssim patit un procés de vampirització. I és que A girl walks home alone at night és, abans de res, un film atmosfèric, que tensa amb precisió el relat d’una vampira solitària i erràtica, que vagareja pels carrers ombrívols de Bad City a la recerca de les seves víctimes, d’acord amb un treball acurat de la llum, la textura, el so i, sobretot, la cadència musical. Fins el punt que si l’haguéssim de definir en una sola paraula hauríem de dir que A girl walks home alone at night es, esencialment, un film musical, per descomptat no referint-nos al gènere sinó a la musicalitat tant de la composició del plans com del ritme del muntatge. A la seva respiració en definitiva.”

Segueix llegint l’article d’Anna Petrus, cineasta i crítica.