El cinema com a creació artística continua sent un fet estètic i cultural, separat de la realitat quotidiana. La seva naturalesa espectacular és part de l’espectacle general experimentat en una societat que ens insta a assumir constantment rols, és a dir, semblar en lloc de ser. La creativitat es torna revolucionària quan no es limita a l’operació “artística”, sinó que es converteix en la creació de la vida mateixa.

Els mitjans de comunicació audiovisual, causa del seu ús generalitzat, són l’eina més poderosa utilitzada pel poder per influir en el comportament, els desitjos, les eleccions i les formes de pensar dels individus, segons els cànons establerts per les societats en les qual regnen les condicions modernes de producció i fal·locràcia per a la seva conservació. La gamma d’estereotips femenins proposats ha estat sempre  funcional a les necessitats econòmiques i socials de cada moment històric particular. (…) LA NOSTRA ÉS UNA CRIDA A LA REFLEXIÓ I A LA CRÍTICA QUE ES FAN ACCIÓ. (…) LA NOSTRA UNIÓ ÉS D’AMOR I LLUITA.

Fragment del Manifest: Per un cinema clitoridià vaginal (1973)

Colletivo Femminista Cinema-Roma

L’aggetivo dona 

Colletivo Femminista Cinema-Roma, Itàlia, 1971, 55′.

El que ha estat descrit com el primer film feminista italià és una peça militant dedicada a les dones i al voltant de les dones. Dirigida per l’incipient Colletivo Femminista Cinema-Roma, que posteriorment realitzaria La lotta non é finita, el film mostra la quotidianitat polititzada de dones molt diverses que treballen a casa, que ocupen les fàbriques, que narren experiències sexuals o avortaments clandestins i que denuncien l’educació patriarcal entre primers plans de penis d’estàtues romanes i cites misògines dels “grans” filòsofs.

¿Les dones sempre estaran dividides unes de les altres? ¿No formaran mai un sol cos? Així comença – amb una cita de la Declaració dels drets de les Dones i de la Ciutadana d’Olympe de Gouges de 1791 – el Manifest de l’Aixecament de les Dones en 1970, considerat la partida de naixement del moviment feminista italià.

La primera pel·lícula concebuda i creada dins del moviment feminista italià és L’aggettivo donna de 1971 (…). Es presenta com un assaig (també s’inclou una bibliografia en els títols finals) construïda per macroseqüències dedicades al tema de la crítica feminista i, en particular, a les posicions expressades per Rivolta femminile i Lotta femminista (…).

 

Anna Maria Licciardello

Sóc meva, experiències del cinema militant feminista dels anys setanta