Alice Guy

Alice Guy va néixer a Saint-Mandé, França, l’any 1873. Després de la mort del seu pare i el germà, Alice Guy va haver de sorir endavant per ella mateixa per tal d’ajudar la seva mare. La necessitat la va portar, amb una carta de recomanació sota el braç, a les portes de la Factoria General de Fotografia. Als 20 anys, Léon Gaumont la contractà coma  secretària. Fascinada pel tràfec de científics que presentaven les seves patents a l’oficina i mentre veia desfilar el progrés davant els seus ull, Guy va acaptar abans que ningú l’aptitud del cinematògraf per explicar histories de ficció. El 1895, convidada per Gustave Eiffel, Alice acompanyà Gaumont a la primera presentació del Cinematògraf Lumière. L’any següent realitzà  La fée aux choux que seria considerada com la primera pel·lícula de ficció de la Història.

Per a Gaumont, en aquell moment, el cronògraf o el cinematògraf no passaven de ser extraordinaris èxits tecnològics, els veia com a costoses joguines. Alice intentava fer-li veure que  la reproducció del moviment obria les portes d’un món completament inexplorat i arribà a convèncer-lo per incrementar la inversió en la seva pròpia productora, la Factoria General de Fotografia que s’ampliaria amb la incorporació dels terrenys de Bellville, on Alice Guy tindria autorització per rodar les seves pel·lícules amb la condició que la seva feina com a secretària no se’n ressentís.

La fée aux choux havia obtingut un èxit formidable. Quan al cap de 10 anys, deixà la feina amb Gaumont per casar-se amb l’operador Herbert Blaché, Alice Guy s’havia convertit en la màxima responsable artística dels estudis i havia realitzat prop de 300 pel·lícules.

L’any 1910 fundà a Nova York, juntament amb el seu marit, la Solax Company, on ocupà el càrrec de presidenta.  El seu ritme de producció era vertiginós; una pel·lícula per setmana, després dos; acabà realitzant 32 títols en dos mesos. L’any 1911 el volum de producció ascendia a més d’un centenar de cintes. Els èxits se succeïren fins que les desavinences matrimonials, algunes intervencions desafortunades a la producció, l’evolució de la professió i la guerra estroncaren l’energia creativa d’Alice. L’any 1922, després de més de tres decennis d’investigacions i descobriments, Alice tornà a París, on l’esperava el més absolut dels oblits, del qual era ella mateixa intentà rescatar-se tot escrivint la seva autobiografia. Morí el 1968.