Alina Marazzi

Alina Marazzi (Milà, 1964) és una directora italiana que, després d’haver treballat com ajudant de direcció i haver col·laborat amb el Studio Azzurro – per qui va curar la selecció i el muntatge de la videoinstal·lació Less aesthetics, more ethic – es va dedicar als documentals sobre temes socials, va participar en el projecte Fabrica i va dirigir laboratoris audiovisuals a San Vittore. El seu primer film documental, Un’ora sola ti vorrei, va obtenir la Menció Especial del Jurat al Festival Cine de Locarno i el premi al Millor Documental al Festival de Cine de Torí. El 2005 va dirigir Per sempre, un documental sobre algunes comunitats monàstiques femenines italianes.

El 2007 va dirigir Vogliamo anche le rose (85′), documental poètic sobre quinze anys de lluita per l’emancipació social de la dona que enllaça el pla privat amb la història col·lectiva a través de l’ús de metratge d’arxius i fragments de diaris.

El 2012 s’estrenà Tutto parla di te (83′), llargmetratge de ficció sobre el tema de l’ambivalència materna que inclou altres llenguatges artístics com ara dansa, animació, fotografia d’autor i imatges de repertori interpretat per Charlotte Rampling i Elena Radonicich. Premi Taodue “Camera d’Oro”a la Millor Direcció Novella al Festival de Roma 2012.

El 2014 va realitzar Confini, un curt amb metratge d’arxiu del Istituto Luce sobre la Gran Guerra i poemes de Mariangela Gualtieri. És un dels episodis de què consta el film col·lectiu 9×10 Novanta.