A partir de tràvelings llargs, la directora ens fa seguir el camí del seu pare. Segueix les seves passes pels meandres del record, a través d’un país que va deixar enrere 30 anys abans. Neary Adeline Hay ens proposa bussejar per un passat molt present, per l’horror del genocidi cambodjà, però, sobretot, pel camí de la resiliència. A mida que el seu pare avança i confronta els seus botxins, fa mostra d’una obstinació i d’una força enormes. La culpabilitat del supervivent es veu substituïda, poc a poc, per la necessitat de transmetre la història de la seva vida, també a la seva filla.

Eva Tourrent

Directora i distribuïdora

Angkar

Neary Adeline Hay, Cambodja/França, 2018. 71′. VOSC.
La directora acompanya el seu pare en un viatge de tornada al poble on va ser perseguit pels khmers rojos, el règim comunista que va controlar Cambodja entre 1975 i 1979. Un film íntim que revela un exercici forçat de transmissió, una expedició transgeneracional a favor de la memòria i el compromís històric.

Comentari de la directora
“Sempre he interrogat els meus pares sobre el seu passat. I com molts cambojans, sempre s’han negat a parlar-ne. A força d’insistir-li al meu pare, l’enèssima vegada que li vaig preguntar, va decidir repondre. Aleshores vaig començar a escriure la seva història… La idea de fer un film a Cambodja feia temps que em rondava el cap.
[…] Hi ha tota una franja de joves cambojans que són fills i filles de matrimonis forçats que es van dur a terme als pobles durant el règim. Des d’un punt de vista identitari és molt fort. Tinc cosins a Cambodja que són fills de pares i mares casats a la força però quan els pregunto sobre com els afecta aquest fet, t’adones que no tenen ganes de qüestionar-s’ho gaire, i això per mi es fonamental. Podriem dir que sense els Khmers Rojos jo no existiria. És un dels motors del meu treball artístic… vaig néixer d’allò.”

Festivals (selecció)
Rotterdam International Film Festival
Thessaloniki Documentary Festival
Festival dei Popoli
Cinéma du Réel
Cambodia International Film Festival

Angkar mostra una visió honesta de les mentalitats dels actors darrera de les massacres i tortures del règim de Pol Pot, ens dona pistes del que la directora anomena el “silenci de la vergonya”. Però, sobre tot, Angkar és un viatge personal de descoberta del propi origen de la directora.

Rama Ariadi

Khmer Times