Baby Rjazanskie

Les camperoles de Riazan

Olga Preobrazhenskaja i Ivan Pravov, 1927.

URSS, VOSC, 82′

Melodramàtica narració sobre les dificultats de la vida de les dones russes de l’entorn rural. Va aconseguir un gran èxit entre el públic soviètic, especialment entre les dones, i fou valorat pel seu interès etnogràfic.

Baby Rjazanskie és un intens melodrama sobre la duresa de les condicions de vida de les camperoles russes que va batre els rècords d’audiència entre la població soviètica de l’època i va aconseguir també el reconeixement internacional. El film va ser molt ben valorat pels seus aspectes etnogràfics, per la seva manera de recollir els costums tradicionals de Rjazan, els rituals populars i la descripció de la vida quotidiana en una població rural.

La seva realització es va dur a terme sota una supervisió constant de Sovkino, la productora oficial, que va intervenir en la modificació del guió i en altres moments de la filmació i el muntatge. Tot i així, un cop acabat, la mateixa Sovkino el va qualificar de contrarevolucionari, per considerar que el destí de la dona era tràgic, perquè no feia prou visible la implicació de l’estat socialista en la qüestió femenina i perquè no traslluïa la transformació de la vida rural, que era el motiu per al qual s’havia invertit en la seva producció. Malgrat tot, després d’haver decidit de rehabilitar ideològicament la directora i el seu col·laborador, Ivan Pravov, es va autoritzar la seva exhibició. El 1929 fou parcialment sonoritzat però per a les zones rurals es van seguir difonent còpies mudes fins al 1937, any en què es va prohibir sobtadament la seva distribució fora de les ciutats.