Cinema fora de lloc

Amb el suport del Districte de Ciutat Vella.
I la col·laboració de D.O Catalunya.

Dijous 13 de juliol

21:45 h | Plaça de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera)

 

Ben animades

Dones en l’animació d’aquí i d’arreu.
53’.

Copa de vi cortesia de 

Animation Quartet #1

Laura Ginés, Rafa Castañer, Laura Ginès, Pepon Meneses i Victor Sastre. 2′ (2015)

Animation Quartet #1 és una peça musical per a quatre instruments; o una partitura per a dibuixants. És dibuix animat fet amb la oïda.

Mi pobre patria

Laura Ginés. 3′ (2016)

Passeig cronofotogràfic per la ciutat de París elaborat per acompanyar el directe de la versió que Maria Rodés fa d’una cançó de Franco Battiato.

Tengo miedo

Laura Ginés. 4′ (2014)

Videoclip per a la cançó de Maria Rodés que porta el mateix nom. Una de les versions publicada al disc Maria Canta Copla.

Esto no es un espectáculo de patinaje

Martina Rogers. 4′ (2017)

Quina és l’essència del cinema? Poden uns patinadors convertir-se en un espectacle de cinema i dibuix? Tinta, ceres, collage, pintura acrílica, manipulació de fotogrames, un espectacle de no patinatge que et convida a deixar-te portar per les formes i colors en moviment.

Au premier dimanche d’aôut

Florence Miailhe. 11’ (2000)

En un poblet del sud de França, una nit d’estiu; ballarines i ballarins de totes les edats acudeixen al ball que es perllonga fins tard a la matinada.

Sans queue, ni tête

Sandra Desmazières. 7’ (2001)

Transcorre una jornada absurda. Una quotidianitat pesada i monòtona.

When the day breaks

Amanda Forbis, Wendy Tilby. 10′ (1999)

Ruby, la porca, veu la mort accidental del senyor Pollastre i es perd en vagarejos sobre la futilitat i el sentit de la vida de cadascú en aquest curt d’una animació tan notable i diverses vegades  guardonat.

Sore eyes for infinity

Elli Vuorinen. 12’ (2016)

La jornada d’una optometrista és una desfilada de clients curiosos. Un  per un, ella contempla com utilitzen els aparells òptics amb molta reticència.

 

 

Tram

Michaela Pavlatova. 7’ (2012)

És la rutina diària per a una conductora de tramvia. Com cada matí, els homes van a la feina, un per un, tots iguals, silenciosos, indiferents, grisos. Però aquell dia, entre les envestides i les vibracions de la carretera, i al ritme dels bitllets que van marcant, la conductora s’excita i el vehicle es torna eròtic. El desig de la conductora transforma la realitat en un frenesí fàl·lic i surrealista. És llança a l’assalt dels penis vermells i gegants dels seus passatgers. Música, maestro!

Consulteu la resta de films del programa Cinema fora de lloc.