But I’m a Cheerleader és un clàssic queer que juga de manera hilarant amb els estereotips i alhora ofereix el final feliç per a les dones queer que tant es trobava a faltar. Esclatant des de les altures del nou cinema queer, But I’m a Cheerleader es va convertir en una de les poques comèdies lèsbiques realitzades en aquest moment i també és una càpsula del temps de com es veien les pel·lícules lèsbiques independents dels 90 en aquell moment.
But I’m a Cheerleader
Jamie Babbit, EUA, 1999, 85’
En aquesta comèdia icònica dels 90, Megan, una animadora jove i naïve, és enviada a un campament de reconversió quan els seus pares la identifiquen, per la seva sorpresa, com a lesbiana. Contra tot pronòstic, és precisament en aquest recés anomenat “La direcció correcta” on Megan comença a indagar en la seva identitat de gènere i la seva orientació sexual. Dues dècades després de la seva estrena, But I’m a Cheerleader s’ha erigit com un clàssic del cinema camp que explora des de la paròdia i la ironia la construcció social dels rols de gènere i l’heterosexualitat. Film imprescindible interpretat per icones queer com Clea Duvall, Natasha Lyonne o RuPaul.
*Amb presentació a càrrec de la cineasta Zaida Carmona. Carmona va estrenar el 2022 el seu primer llargmetratge La amiga de mi amiga, una comèdia romàntica d’embolics a cinc bandes.
Contacte distribució:
babbitjamie@gmail.com
