Carla Simón
Carla Simón va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Califòrnia. Al 2011 va rebre una beca per a estudiar un màster a la London Film School, on va dirigir Born Positive, Lipstick i Les petites coses, tots ells seleccionats en diversos festivals internacionals. El seu curtmetratge més personal és Llacunes, realitzat a través de les cartes de la seva mare.
Estiu 1993 (2017) és el debut autobiogràfic de Carla sobre una nena de 6 anys que acaba de perdre a la seva mare i ha de mudar-se al camp amb la seva nova família. Es va estrenar a la 67a Berlinale, on va guanyar el premi a la millor òpera prima i el gran premi del jurat del Generation Kplus. La pel·lícula ha recollit més de trenta premis arreu del món; va representar a Espanya en els Oscars, va ser nominada a la EFA i va guanyar 3 Goya. Carla també va ser premiada com el talent emergent Women in Motion a Cannes 2018. Alcarràs (2022) és el seu segon llargmetratge amb el qual ha guanyat l’Os d’Or a la millor pel·lícula a la Berlinale 2022. Carla també fa classes de cinema en Cinema en Curs, la Universitat Pompeu Fabra i l’ESCAC.
Estiu 1993 (2017) és el debut autobiogràfic de Carla sobre una nena de 6 anys que acaba de perdre a la seva mare i ha de mudar-se al camp amb la seva nova família. Es va estrenar a la 67a Berlinale, on va guanyar el premi a la millor òpera prima i el gran premi del jurat del Generation Kplus. La pel·lícula ha recollit més de trenta premis arreu del món; va representar a Espanya en els Oscars, va ser nominada a la EFA i va guanyar 3 Goya. Carla també va ser premiada com el talent emergent Women in Motion a Cannes 2018. Alcarràs (2022) és el seu segon llargmetratge amb el qual ha guanyat l’Os d’Or a la millor pel·lícula a la Berlinale 2022. Carla també fa classes de cinema en Cinema en Curs, la Universitat Pompeu Fabra i l’ESCAC.
