Cecilia Bartolomé

Directora de cinema, guionista i productora espanyola nascuda a Alacant l’any 1943. Va estudiar a l’Escola oficial de cinema de Madrid on es va convertir en una de les primeres dones graduades a la institució amb el seu migmetratge Margarita y el lobo (1969). Durant la seva estada a l’escola va realitzar nombrosos curtmetratges en els quals explora diverses temàtiques feministes en el context d’una Espanya franquista i asfixiant. És el cas de Carmen de Carabanchel. Plan Jac cero tres, la brujita o La noche del Dr Valdés. Després de la forta censura que va patir Margarita y el lobo, Cecilia Bartolomé va decidir dedicar-se a la publicitat fins que, el 1978, va rebre l’encàrrec de realitzar ¡Vámonos, Bárbara! Una adaptació en clau feminista d’Alice doesn’t live here anymore (Martin Scorsese, 1974). Va debutar en el format documental amb els seus projectes Después de… no se os puede dejar solos y Atado bien atado (1983) concebuts junt amb el seu germà Juan José Bartolomé. Aquest díptic en forma de reportatge, recull el testimoni de la ciutadania espanyola durant el procés de transició democràtica. Als anys noranta, Cecilia Bartolomé torna a la ficció amb Lejos de África (1996) amb la qual rescata novament una qüestió essencial per a la memòria històrica però oblidada pels realitzadors: el passat colonial espanyol a Guinea a través de la visió de dues nenes. El seu primer projecte televisiu va tenir lloc el 2005 quan va realitzar per a la sèrie Cuéntame el capítol “Especial Carrero Blanco” una de las peces de les quals diu sentir-se més orgullosa. El 2012, el Festival Internacional de Cinema de Gijón li va atorgar el premi Dones de Cinema 2012, en recompensa a la seva trajectòria essencial en el cinema espanyol. El 2014, va ser guardonada amb la Medalla d’Or al mèrit en las Belles Arts de Espanya.

>Un trajecte pels feminismes fílmics. 30 anys de la Mostra Internacional de Films de Dones