Chamissos Schatten (La sombra de Chamisso)

Ulrike Ottinger, Alemania, 2016 (720′).

El darrer film d’Ulrike Ottinger, Chamissos Schatten (L’ombra de Chamisso), la va portar el 2014 a les llunyanes regions del mar de Bering. El vent, les onades i el seu interès en les persones la van dur fins a Kamtxatka, Txukotka, Alaska i l’arxipèlag Aleutià. Allà, en el nord llunyà, els continents eurasiàtic i americà xoquen i apareixen espectaculars paisatges marins. S’hi  creuen cultures i es relacionen grups ètnics, alguns marcats per una llarga història de transformació colonial que, malgrat tot, encara mantenen part de la seva pròpia llengua indígena i coneixement tradicional. També allà, es produeix l’enfrontament entre els interessos econòmics i geopolítics dels seus habitants i de la política global.

Inspirada en els relats històrics de coneguts investigadors com Alexander von Humboldt, Georg Wihlem Steller, Reinhold and Georg Foster i, en particular, Adelbert von Chamissso, Ulrike Ottinger va emprendre el seu viatge. Com ells, va anar actualitzant el seu propi quadern de viatge i va capturar sorprenents imatges dels paisatges, les plantes, els animals i les persones que hi viuen. Desplegant la seva mirada artístic-etnogràfica del món, entrellaça relats històrics, troballes i reconstruccions visuals amb les seves notes de viatge i el material filmat. Així, passat i present es troben en el film i el canvi històric i cultural esdevé evident. Una certa tensió entre el llavors i l’ara fa palès com indefectiblement van de la mà aquests dos pols temporals.

Com l’ombra i Peter Schlemihl a Miaculous Story (Història miraculosa), d’Adelbert von Chamisso, primer Peter perd la seva ombra i després, calçant botes de set llegües, la busca per tots els continents.

Ulrike Ottinger es centra en les àrees més al nord de l’expedició. “Estic molt interessada”, diu la directora, “en els diversos grups ètnics”. Els yupik, itelmens, evens, txuktxis i aleutians que viuen a les zones costaneres del mar de Bering entre Àsia i Amèrica. Malgrat les diferències entre ells, tenen una cosa comuna, viuen del i per al mar. Ulrike Ottinger ens mostra com s’ha anat conformant aquesta vida, pels efectes de la natura, la tradició, la cultura i la història, a través de les vívides imatges que va enregistrar durant el seu viatge de tres mesos el 2014. Ottinger ens ensenya els mètodes de subsistència de la pesca tradicional i els mètodes de pesca industrial que coexisteixen avui, observa com els pastors de rens sacrifiquen els seus animals i fa que la gent li expliqui les seves experiències.

La directora situa el seu material fílmic en el context d’antics diaris de viatge que, en part, daten de més de 200 anys enrere. A partir de les veus de Burghart  klaußner (Georg Wilhem Steller), Hanns Zischler (Adelbert von Chamisso) i Thomas Thieme (James Cook), permet que els escriptors d’aquests textos parlin d’ells mateixos, tot complementant-los amb les entrades del seu propi diari, llegides també per ella, i escrites durant els seus viatges a l’estela d’aquests exploradors. Així, el film de gairebé dotze hores, dividit en tres capítols, segueix la dramatúrgia d’un quadern de viatge: “El quadern de la imaginació” diu Ulrike Ottinger, “que em va acompanyar en els meus viatges, i el quadern de la realitat que vaig trobar allà, s’han transformat en una mena de nova creació: una realitat espacial, poètica i cinematogràfica”.

A Chamisso’s Shadow (L’ombra de Chamisso) Ulrike Ottinger assenyala l’evidència dels fruits del canvi dels sistemes polítics i dels desenvolupaments econòmics que han marcat a les persones, les seves cultures i les seves regions. Les seves converses amb diferents persones i la seva observació de les activitats i els esdeveniments diaris il·lustren com el passat i el present, tradició i modernitat, romanen en un estat de tensió i, sovint, de conflicte.