“En aquest documental apliquem com a marc metodològic l’observació participant, mètode de treball que suposa que el cineasta s’integri a la comunitat, sigui acceptat per ella i es converteixi en un membre més de la família triada per a realitzar el documental. Des d’aquest punt, vam compartir cinc anys la vida amb la família Castañeda, fabricadors de maons. Durant aquests cinc anys de realització explorem una metodologia per al cinema documental en condicions de violència política. Als anys seixanta i setanta no existien a Colòmbia escoles de cinema, ni cases productores de documentals, les úniques eines que posseíem eren una càmera i una gravadora amb les quals es va aconseguir mostrar la poesia, la violència i l’explotació de la família Castañeda”.