“Segueixo les passes d’Isidro Velázquez, el darrer gautxo de l’Argentina i, davant la cerca erràtica del temps perdut em demano si, realment, vaig darrere les passes d’aquest fugitiu de la justícia burgesa o si són les meves passes, les de la meva herència, les que busco. Viatjo a Chaco, a Cuba, busco una pel·lícula desapareguda, busco en arxius fílmics imatges de cossos en moviment que em retornin una cosa desapareguda fa temps. Què cerco? Cerco films, també una família, una de vius, una de morts; cerco una revolució, els seus cossos, una mica de justícia; cerco la meva mare i el meu pare desapareguts, les seves restes, els seus noms, el que van deixar per mi. Faig un western de la meva pròpia vida.” Albertina Carri, 2017.