“A la primera meitat del film, veiem imatges que presenten de manera variada i ràpida les protagonistes, si és que les podem anomenar així. La segona meitat el muntatge desaccelera. És aleshores quan em vaig trobar, inconscientment, aguantant la respiració metre veia aquelles dones fent l’amor, capturades d’una manera tan sensual i artística.”
Dyketactics
Barbara Hammer, Estats Units, 1974. 4′.
El 1974, aquesta pionera del cinema queer es va graduar en estudis fílmics trencant dos motlles: va ser l’única dona en titular-se i va fer-ho presentant el primer film dirigit per una directora obertament lesbiana que explora la identitat, el desig i la sexualitat lèsbica. Tota una declaració d’intencions a favor de la construcció d’una estètica lesbiana.
Comentari de la directora
El dia de la graduació, vaig mostrar una vagina a la pantalla al final de Dyketactics i un dels homes del jurat va cridar “AAAAAAHHHH!”. Les dones de la sala vam respondre: “Mai n’havia vist una?”.
“Els films de Hammer dels anys 70 són els primers fets per una directora lesbiana americana en explorar la identitat, el desig i la sexualitat lèsbica a través d’estratègies d’avantguarda. Jugant a fondre la fisicalitat del cos femení amb el del mitjà cinematogràfic, els films de Barbara Hammer són memorables pel seu pionerisme en l’articulació d’una estètica lèsbica.”
