Esfir Llinitschna Shub (1894-1959)

Pionera del cinema a la Unió Soviètica, muntadora de Sovkino, va començar la seva professionalització a Goskino el 1922 de manera autodidàctica i juntament amb Ziga Vertov va esdevenir una de les primeres cineastes preocupades per la curadels materials del cinema familiar, privat i comercial. Va treballar també remuntant molts films com el cas de Dr.Mabuse de Fritz Lang per adaptar-lo al “gust del públic” soviètic. Entre els anys 30 i els 50 va participar en diversos documentals com a directora o muntadora, com ara Ispania/Spain (1939) una crònica documental sobre la guerra civil espanyola, també amb material d’arxiu, i especialment en els primers films sonoritzats amb l’empresa Komsomol-Shef elektrifikatsii.

Quan es va retirar, va dedicar-se a escriure la seva autobiografia Krupnym planon (Close–Up, 1959). El 1972 es va publicarde manera pòstuma el segon volum, Zhizn moia: kinematograf (My Life: Cinematography, 1972).

En paraules de Dunya Dogo (Women Film Pioneers Project): “Va començar un projecte titulat Women (1933-1934), que mai no va arribar a acabar i que pretenia demostrar, segons va escriure en la seva autobiografia, ‘que només la revolució del proletariat havia passat comptes amb la història de la qüestió de la dona’ (Shub, 1972).  El guió de Shub ens mostra les dones alliberades per la revolució bolxevic de sistema protocapitalista rus, en el que se les explotava tant en qualitat d’objectes del desig com de minoria treballadora. La idea de la directora era partir del testimoni de dones que expliquen la història de les seves vides davant de la càmera, però també de fragments de ficció, en un dels quals apareixia una heroïna menor i exprostituta que, un cop rehabilitada, esdevé una obrera stakhanovista entre les files de Stalin.”