Natalia Garayalde, Argentina, 2020, 70’ VE

A la dècada dels 90, Natalia Garayalde era una nena que portava una vida tranquil·la a la localitat de Río Tercero, a Córdoba. Des que el seu pare va adquirir una càmera de video, la directora i el seu germà petit van filmar exhaustivament tot allò que ocorria al seu voltant – des dels moments festius fins a les converses de les seves germanes grans per telèfon-, inventant jocs al voltant de l’acte de filmar. El 1995 la fàbrica militar de Río Tercero va esclatar i va ocasionar una pluja de projectils que va matar set persones i va ferir desenes d’habitants de la zona. Vint-i-cinc anys més tard, Natalia torna a la casa de la seva infància i mira de nou els vídeos domèstics desentranyant les inscripcions que la història de l’Argentina va deixar en la memòria personal de la seva família.