Hitting my Head on the World

Anna Vasof, Àustria, 2019. 13’. VOSE.

La barrera de la llengua desconeguda és un dels reptes principals quan viatgem. La gesticulació i els moviments del cos poden ajudar a satisfer el desig de comunicació o poden comportar malentesos. Anna Vasof viatja per diverses ciutats del món, empra el seu cos com a instrument i el seu cap com a timbal: Anna Vasof es paseja pel món donant-se cops al cap, transformant les ciutats en caixes de ressonància i intervenint en el paisatge sonor de manera irònica i contundent.

Festivals (selecció):
Wien – VIS Vienna Shorts
Internationales Frauenfilmfest Dortmund / Köln
Poznan – Shorts Waves Festival

El títol prediu de manera fiable el que succeirà: l’artista colpeja el seu cap contra elements de les ciutats on viatja i sempre aconsegueix el seu objectiu. Ho fa totalment seriosa. Entra en escena i toca la ciutat. No exposa cap vergonya secreta, no hi ha cap truc voyeurístic. Això sí: la càmera no ens mostra el món tal i com és. Vasof ens recorda amb cada cop una veritat contundent, a saber, que només coneixem les coses a través dels nostres sentits.

 

Brigitte Felderer, escriptora i crítica d’art

Donar-se cops al cap contra la paret és un gest que s’entén a tot el món. Les persones desesperades que no saben què fer poden donar-re cops al cap contra la paret. És clar que això no sempre és literal, sovint és una metàfora per a sentiments de frustració. Però si observem aquest moviment com a instrument, una acció desesperada es transforma en una repetició absurda. En les composicions, el meu cap és tocat com un instrument en múltiples i contradictòries localitzacions, tot creant un paisatge urbà i audiovisual del món.

 

Comentari de la directora