Je ne suis pas feministe, mais…

Jo no sóc feminista, però…

Sylvie i FlorenceTissot, 2015.

França, VOSC, 51′.

Amb l’expressió que dóna títol al film, Christine Delphy confessa, durant un programa televisiu amb Simone de Beauvoir el 1985, la frase ritual que tranquil•litzava les dones que no volien emprar una paraula estigmatitzada, però volien alhora expressar el seu desig d’igualtat. Basat en entrevistes filmades i material d’arxiu per on desfilen pensadores com Kate Millet, Monique Wittig i Sinome de Beauvoir, entre d’altres, aquest documental és un retrat de Christine Delphy, feminista, activista i fundadora del MLF (Moviment per a l’alliberació de les dones a França) el 1970.

Sylvie i Florence Tissot conversen amb Delphy de la seva aproximació a la sociologia i als feminismes: la rebel·lió adolescent i la presa de consciència de la injustícia de la desigualtat, el rebuig i la reapropiació de la paraula feminista, la irrupció dels moviments pels drets civils als Estats Units i la vivència de les reivindicacions pels drets de les dones a França. La història d’una de les figures principals del feminisme francès explicada a través de les fites dels anys setanta i vuitanta, així com dels conflictes dels darrers anys. L’estat de la qüestió, en paraules de Delphy: “Encara cal enfadar-se”.

Festivals:
2105: Films de Femmes Créteil (França)