La asfixia
Ana Isabel Bustamante, Guatemala, 2018. 84’.
A l’Ana a vegades li falta l’aire i la seva mare creu que és perquè, durant l’embaràs, va haver un moment en què no va poder respirar. Va ser la tarda del 13 de febrer de 1982, quan el seu pare, Emil, -així com unes altres 45.000 persones– va ser detingut i desaparegut durant el conflicte armat a Guatemala. Davant del silenci i la por d’una societat de postguerra, la directora s’endinsa en la memòria de qui va conèixer al seu pare i, alhora, en un laberint burocràtic que guarda l’esperança remota de trobar les seves restes i fer justícia. Un documental que, lluny de la solemnitat, busca imatges per reinventar la memòria d’una generació massacrada.
*Sessió amb la presència de la realitzadora
Estrena a Catalunya
Festivals (selecció)
BAFICI (Argentina, 2019)
Festival internacional de cinema de Guadalajara (Mèxic, 2019)
Habana Film Festival (Cuba, 2019)
Festival internacional de cinema de Panamà (Panamà, 2019)
Hay mucho miedo. Especialmente en la película, cuando llegué a hacerlo acababa de ser el juicio por genocidio de (Efraín) Ríos Montt. A pesar de que fue un momento maravilloso —porque se logró dar sentencia, a pesar de que a los diez días la botaron—, la gente se fortaleció y pensó que en Guatemala podía haber justicia. Eso les dio valor y sacaron sus caras y llegaron a lugares en donde antes no se atrevían a llegar. También porque hubo una unión. Ese momento concreto los unió a todos. Pero luego, cuando quitan la sentencia, otra vez el miedo volvió a estar como muy latente.
