Manifestos Fílmics Feministes

Amb la col·laboració del CCCB

Avís

Donada la coincidència amb la mobilització convocada per al 11 de novembre, la sessió del programa Manifestos Fílmics Feministes corresponent a aquell dia, tindrà lloc l’endemà diumenge 12 de novembre a la mateixa hora , les 18:00.
Disculpeu les molèsties.

 

10 i 12 de novembre al CCCB

Entrada lliure

Aquest cicle dona a conèixer una sèrie de materials fílmics que planten cara a l’imperatiu imposat per l’el·lipsi cinematogràfica sobre el treball de les dones. Posar en entredit el silenci i la iconoclàstia visual de què ha estat objecte tot l’univers d’activitats anomenades “fer feines” significa implícitament assenyalar un espai on tinguin cabuda, entre d’altres consideracions, aquelles que puguin expressar l’experiència múltiple, diversa i allunyada de les formes com s’ha representat majoritàriament, en i des del fora de camp, el treball femení.

Posar en càmera allò que està destinat a no ser dit, a no ser vist, és subvertir el codis d’allò que la convenció patriarcal ha estipulat representable o no de l’experiència femenina. A partir d’aquesta operació, els films que presentem posen en qüestió aquest ordenament i resignifiquen alhora el sentit polític dels prejudicis que nodreixen gran part dels relats sobre el paper de les dones en l’àmbit de l’economia, la sostenibilitat i el treball.

Programa Manifestos Fílmics Feministes 2017

Divendres 10 novembre | 18 h

F(r)icciones entre el trabajo y la vidaRaquel Marques, María Zafra, María Romero García, Zoraida Roselló

Espanya, 2017. 20′

Estrena. Amb la presència de les directores.

Una reflexió al voltant de les dones en els seus espais de treball. En aquests espais els límits entre el treball i la vida, l’autonomia i les cures, que sovint es presenten com a pretesament reals, es mostren ficticis i constitutius de la feminització de la precarietat. La peça proposa visibilitzar allò que normalment no es mira per tal de qüestionar de quina manera la classe, el gènere, la procedència, però també els processos de globalització del món, reprodueixen un sistema que amaga la vida, amb l’excusa de la productivitat i l’eficiència.

Through the glass ceilingLeeds Animation Workshop

Gran Bretanya, 1994. 17′

La classe obrera femenina és el leitmotiv d’aquest programa d’animació que dissecciona les condicions de treball específiques de què són objecte les dones en el precaris llocs de treball que els són assignats a la Gran Bretanya dels 90. Condicions que tenen a veure amb el racisme, l’abús sexual, la posició debilitada dins de l’àmbit familiar, deguda, en part, a la discriminació salarial, i en definitiva amb una inexcusable desconsideració social. Articulada narrativament a partir d’un conte de fades, el film s’atreveix a presentar estratègies de superació amb una profunda voluntat d’activisme pedagògic. Una peça clau per entendre la resposta suscitada durant els anys de plom del tatcherisme.

 

Performing the borderUrsula Biemann 

Suïssa, 1999. 43′

Assaig fílmic realitzat a Ciudad Juárez (frontera entre Mèxic i els EUA) sobre el paper que la frontera acaba imprimint al territori i a les persones que l’habiten. La cineasta observa aquests límit com un entorn físic però també com a discurs on s’elaboren nocions relacionades amb la sexualització de l’espai i la divisió de gènere del treball, la prostitució, l’expressió del desig femení en la indústria de l’espectacle, així com la violència sexual en l’esfera pública. Aquesta zona on les dones treballen en règim de semi-esclavitud en fàbriques on no es respecta cap dels drets laborals apareix representada a través d’una combinació d’entrevistes, muntatges sonors, escenes filmades sobre el terreny i materials reciclats que configuren una imatge reveladora de la inscripció de gènere adscrita a aquell indret per l’impacte cruel de la globalització i els tractats de lliure comerç amb els EUA.

Divendres 10 de novembre | 20 h

The life and times of Rosie the RiveterConnie Field 

EUA, 1980. 65′

El film desenmascara l’oportunisme amb què el govern dels EUA va construir l’operació propagandística al voltant de la figura de la icona Rosie The Riveter. Aquesta representació volia mobilitzar les dones per a que s’incorporessin “graciosament” i “sense cap exigència específica” a les feines que quedaven abandonades per efecte del desplaçament de les tropes nordamericanes a Europa durant la 2ª Guerra Mundial. La resposta massiva a la crida de Rosie the Riveter no volia dir en cap cas que l’experiència fos satisfactòria si tenim en compte, tal com el film posa de manifest a partir de les experiències de diversos testimonis, que la mateixa operació i amb la mateixa demagògia es va promoure per tal de desmobilitzar-les en el moment que els soldats van anar tornant a casa a partir de 1945. El film és el resultat d’un procés de relectura, remuntatge i resignificació d’uns documents propagandístics que, en ser contrastats amb l’experiència real de les protagonistes, ofereixen una informació aclaridora sobre el paper de les imatges en la construcció d’imaginaris i convencions.

Diumenge 12 de novembre | 18 h

Sois belle et tais-toi! Delphine Seyrig

França, 1981. 115′

Amb la presentació de CIMA i la presència d’actrius i cineastes.  

Delphine Seyrig, actriu, directora i militant feminista, entrevista a diverses actrius franceses i americanes sobre la condició femenina dins el món audiovisual. Amb preguntes com ara “Haurieu escollit el mateix ofici si haguessin nascut homes?”, “Hi ha lloc per a les actrius després de la joventut?”, “Heu somiat mai en convertir-vos en directores?” Seyrig dissecciona la professió i ofereix un retrat d’algunes de les violències que pateixen les dones.