Manifestos fílmics feministes II organitza un recorregut singular a partir d’un conjunt d’obres audiovisuals que interactuen amb la discussió iniciada en l’anterior edició, respecte al paper fundacional que en l’àmbit del debat de les idees pot suposar la irrupció fílmica significada políticament.

Molts dels materials escollits per a aquesta edició van ser, en el moment de la seva producció i primera difusió, disrupcions explícites en el terreny dels models de feminitat estandaritzats per la indústria i en molts casos s’han convertit en icones o referents, exemples d’una pràctica fílmica i crítica pròpia de la representació audiovisual feminista.

El concepte de manifest en la seva vessant declarativa estarà també en el focus del debat inclòs en aquest programa, que comptarà amb la intervenció de la professora Elena Oroz.

Home Movie

Jan Oxemberg (Estats Units, 1972, 12′)

Un film fet a partir d’imatges casolanes trobades que mostren diferents moments de la vida de nenes, noies i dones, i examinen la possibilitat d’encarnar (o no) la “vertadera feminitat”, aquella que, com totes sabem, es presenta a les revistes, als anuncis i a la televisió.

Syntagma

Valie Export (Àustria, 1983, 18′)

Valie Export explora, en els seus curtmetratges, les possibilitats de la construcció sintàctica pròpia del llenguatge audiovisual. Syntagma juga un enquadrament que fragmenta, reiteradament, el cos de la dona. Braços, cames, espatlles, pits… un seguit de parts del cos que podrien portar a l’objectualització de la protagonista

Thriller

Sally Potter (Gran Bretanya, 1979, 34′)

Un clàssic de la teoria fílmica feminista que proposa donar veu a l’heroïna de La Boheme, Mimi, per tal d’investigar la seva pròpia mort. Thriller parteix d’una idea: posar en qüestió l’estereotip de la dona que sacrifica la pròpia vida i desitjos en benefici d’altri, tan difós pels drames romàntics. Per fer-ho, revisa les relacions de gènere i classe de dos textos, La Boheme (Puccini, 1896) i Pshyco (Hitchcock, 1960).

Estimada (vida) diària

Marga Almirall – Amb presència de la directora

Dels diaris personals de la infància i l’adolescència fins als videoblogs a Youtube o els visual diaries a Instagram: un petit viatge per l’autorrepresentació femenina de la generació millennial. Una visió personal i íntima de les formes de construcció de les (re)presentacions de la vida diària.

Daughter Rite

Michelle Citron (Estats Units, 1979, 53′)

Entre l’amor i l’odi a la pròpia mare, entre el documental i la ficció, el film de Michelle Citron desvela els moviments, els gestos i les mirades de les seves filmacions familiars que construiexen les petites ficcions de la quotidianitat per preguntar-se, des d’una postura feminista, per què s’ha relegat la violència domèstica a allò privat.

Encuentro entre dos reinas

Cecilia Barriga (Espanya, 1991, 14′)

En aquesta enginyosa cinta, Greta Garbo i Marlene Dietrich es converteixen en amants virtuals gracies al muntatge de Cecilia Barriga, que, combinant fragments d’algunes de les pel·lícules interpretades per les actrius (La reina Cristina, Anna Karenina, La Venus Rubia, etc.), construeix una especial narració sobre el desig i el destí.

18:30h

Intervenció d’Elena Oroz: A vegades has d’inventar la teva pròpia història

A partir de les pel·lícules que conformen el programa Manifestos Fílmics Feministes II -brillants peces del contra-cinema feminista i del documental reflexiu- s’indaga en la dimensió performativa dels manifestos cinematogràfics. Els considerem expressions programàtiques -irades, provocadores i crítiques- que vindiquen nous espais i figuracions i que, d’aquesta manera, contribueixen a generar nous règims de visibilitat i legibilitat per al subjecte femení i del feminisme. Així, es proposen ecos entre diversos manifestos firmats per cineastes  (des de Carolee Schneemann a Su Friedreich o Peggy Ahewsh), els films seleccionats i la pròpia pràctica de programació. I és que com apunta irònicament Cheryl Dunye en un d’aquests films-manifest, The Watermelon Woman (1996), “a vegades has d’inventar la teva pròpia història”. Només així és possible reimaginar el cinema i el/s nostre/s lloc/s en ell.

19:30h

Peaceful warrior

Tabita Rezaire (Sud-Àfrica, 2016, 6′)

Un tutorial de la ciberartista Tabita Rezaire per transitar d’un estat de guerrera enfadada a guerrera pacífica.

The Watermelon Woman

Cheryl Dunye (Estats Units, 1996, 90′)

Cheryl (interpretada per la pròpia directora) és una dona negra que està a punt de realitzar un documental sobre Fae Richards, una actriu negra dels anys trenta coneguda popularment com The Watermelon Woman. També treballa en un videoclub. El film descriu les elucubracions de Cheryl sobre l’actriu i posa en escena la seva excitant història d’amor amb Diana, una dona blanca, client habitual de la botiga. L’habilitat de la realitzadora en la confluència d’aquestes dues històries converteix la pel·lícula en una estimulant reflexió sobre la representació de la sexualitat i la raça en el cinema i una invitació a especular sobre els límits entre la ficció i la realitat.