Mireia Ros

Mireia Ros (Barcelona, 1956) ha compaginat la seva carrera com a actriu amb la de directora i guionista i s’ha interessat durant els últims anys en aquesta darrera vessant. La filmografia de Ros està estretament lligada a la història de la Barcelona obrera: el seu primer llargmetratge, La Moños (1996) rescata la figura d’una de les dones més icòniques del barri del Raval a principis del segle XX. La pel·lícula va ser nominada a la millor direcció novell en el marc del Festival Internacional de Chicago de 1997. Mireia va continuar cultivant la ficció amb el seu film El triunfo (2006) i va debutar en el documental a Barcelona amb el documental Barcelona abans que el temps ho esborri (2011) pel·lícula guanyadora del premi Gaudí el 2012 que segueix les emprentes de la Barcelona de la burgesia en l’època industrial. Diversos projectes per televisió com Junts (2000) o El zoo d’en Pitus (2000) completen el seu currículum. L’últim llargmetratge de Ros, Down n’hi do: La cámara bailarina (2017) sorgeix de manera espontània arrel d’un taller impartit a joves amb diversitat funcional