Nacer de nuevo

Marta Rodríguez, Colòmbia, 1986-1987. 30’

La pujada del riu Gualí arrel de l’erupció del volcà Nevado del Ruiz el novembre de 1985 va arrossegar cases, persones i animals. Aquesta peça ens mostra la vida de María Eugenia Vargas, de 71 anys, i de Carlos Valderrama, de 75, a les carpes habilitades per a les famílies afectades pel desastre.

Festivals (selecció):
1986 “Premi de l’alcaldia de Leipzig”, Festival Internacional de Leipzig (Alemanya)
“Premi dels Cineclubs”, Festival Internacional de Cinema i Animació Oberhausen (Alemanya)
1987 “Premi Índia Catalina”, Millor Documental Colombià en el Festival Internacional de Cinema de Cartagena d’Índies (Colòmbia)
“Premi Jorge Silva”, Millor Documental Colombià, Festival de Cinema de Bogotà (Colòmbia)

“Damnificats, després del devessall, són portats a l’estadi esportiu d’Honda (Tolima) [..] Inicialment conviuen amb aquestes famílies damnificades fins que són traslladats a habitatges construïts per RESSORGIR, entitat finançada per ajudes internacionals. La gent gran no és beneficiada amb l’habitatge per la seva avançada edat: RESSORGIR considera que no podran respondre econòmicament. Marxen les famílies del campament, i queda només la gent gran , abandonada en l’immens estadi per l’esmentada entitat i per la Creu Roja. És aquí quan la pel·lícula penetra a la seva realitat. Davant d’aquesta situació, i per necessitat de sobreviure, es produeixen dues reaccions: María Eugenia, una pagesa que estima profundament la vida, es veu obligada a pidolar ajuda per a ella i per als seus animals a la plaça del mercat d’Honda. Carlos Valderrama, qui va ser paleta durant 40 anys i ara està inhabilitat físicament a causa de l’artritis i la seva avançada edat, no aconsegueix feina. L’única cosa que l’encoratja és l’amor de María Eugenia, que és per a Carlos l’única possibilitat de sobreviure”.

Marta Rodríguez