Nuestra voz de tierra, memoria y futuro 

Marta Rodríguez i Jorge Silva, Colòmbia, 1974 – 1982. 90’.
Còpia restaurada per l’Arsenal Institut für film und videokunst (Berlín).

 

En paraules de Marta Rodríguez la pel·lícula intenta “una aleació entre dos termes arbitràriament assumits com a dissímils: el registre documental i la posada en escena. Cinc anys en l’experiència d’un grup indígena per a desvetllar des de dins la complexitat d’un procés que va de la submissió a l’organització”.

Festivals (selecció):
1982 “Premi Ocic” Festival Internacional de Cinema de Berlín (Alemanya)
“Premi Fiprecsi” de la Federació Internacional de Crítica de Berlín (Alemanya)
“Premi a la millor direcció de Llargmetratge Colombià” premi de Focine, Cartagena (Colòmbia)
“Premi a la millor fotografia” Concedit a Jorge Silva en la Mostra Iberoamericana Cartagena (Colòmbia)
“Millor expressió de valors humans” Teatre de Cambra, Cartagena (Colòmbia)
“Millor film llatinoamericà” Festival Iber Americà, Huelva (Espanya)
1985 “Premi a la millor realització llatinoamericana” Primer Festival de Cinema dels Pobles Indígenes, (Mèxic)

“Els indígenes han lluitat i lluiten avui per la recuperació de les seves terres perquè, segons la seva pròpia veu, en la recuperació de la terra l’indígena comença un procés de recuperació cultural, un procés de recuperació “crítica” del seu passat i de la seva història. La pel·lícula posa èmfasi en la significació d’aquest moment del procés, en el que significa per a la població “veure políticament el passat i pensar històricament el present”. Una proposta de cinema cultural que assumeix artísticament el context dins del qual és produït. És una pel·lícula concentrada bàsicament en els processos de pensament, que intenta acostar-se al subconscient de la cultura indígena andina, amb la dialèctica amb la qual interactuen a l’interior d’una realitat: diables i senyors feudals o terratinents, esclaus i amos, anàlisi i poesia, organització i màgia, mite i ideologia”.

Marta Rodríguez