El segon film —després de ‘Johnny Belinda’, de Jean Negulesco— a fer d’una violació la trama principal. Lupino tracta de manera valenta, i amb una mestria enlluernadora, aquest tema tabú a la seva època i incideix en el trauma psicològic de la víctima però també en la covardia d’una societat puritana, sexista i incapaç d’encarar responsablement els maltractaments a les dones. En el seu tercer film Lupino assoleix la serenor dels grans mestres tot mostrant una maduresa sorprenent. El film, encarregat per Howard Hughes, va desconcertar un públic gens acostumat a històries d’aquesta mena i va ser un fracàs comercial.