Estem davant d’una d’aquelles “pel·lícules-miracle.

A Cuarta Parede

Una obra magnificent més enllà d’unir ficció amb documental, la mitologia i el present.

Filmin

Penèlope

Eva Vila, Espanya, 2017. 90′. VC.

La Carme, de noranta-set anys, és la modista d’un petit poble. Ha cosit i descosit els fils nit i dia. I ha esperat tant que, fins i tot, ha oblidat el motiu de la seva espera.
En Ramon ha tornat al poble després d’anys de periple. Quan hi arriba, prova de tornar-se a reconèixer en els seus, o el que en queda.
Penèlope fa de l’acte de l’espera un sentit universal prenent com a punt de partida el mite grec de l’Odissea. Híbrid entre assaig i ficció mitològica, amb un treball de so molt acurat, presenta una Penèlope que és la mare, la terra, el punt de partida. Recordar qui vàrem ser en altres temps pot ser, finalment, l’únic camí per mirar de comprendre qui som avui dia. 

Festivals (selecció)
D’A Film Festival Barcelona
London Spanish Film Festival
Festival de Cine Europeo de Sevilla

“Las ausencias presentes… o las presencias ausentes. Saber vivir con la ausencia también es algo de lo que cada vez estamos más lejos, porque la vida que nos hemos construido alejada de la naturaleza, alejada del paso del tiempo, de las estaciones, de la lluvia, del frío, (…) una vida más urbana, evidentemente. En toda esa construcción que nos hemos hecho todo eso, ese tempo, queda muy atrás. De alguna manera, las ausencias también dejan de ser más presentes. Penélope intenta preservar eso. La ausencia es algo que ocupa un lugar y ese lugar hay que respetarlo también.”

Declaracions de la directora