Suggerint que el progrés polític no pot sorgir d’una narració conservadora, Rainer evoca, amb diversitat estilística, la consciència ampliada de què depèn el canvi social.

Richard Brody

The New Yorker

Privilege

Yvonne Rainer, Estats Units, 1990, 103’

Privilege és un dels films més narratius de l’autora. El documental -que té com a tema central el climateri-, combina el llenguatge de la ficció amb altres recursos com documents científics dels anys 50, dramatitzacions i entrevistes. Paral·lelament, tracta també aspectes especialment importants per a les dones com ara les violacions, el racisme i la marginació social.

El seu primer llargmetratge, Lives of performers (1972) obre el camí a allò que seran les seves cerques més importants: la subversió del discurs narratiu, la ruptura amb el model d’identificació amb els personatges i el fluix continu d’esdeveniments. Com ella mateixa explica a La narrativa al mal servicio de la identidad (1991), li interessen els films “on a cada escena hem de decidir de nou les prioritats de mirar i escoltar”. En les tres dècades que segueixen a la pel·lícula aprofundirà en aquestes qüestions a través de sis llargmetratges més on explorarà temàtiques polítiques i socials com l’imperialisme, el terrorisme (Journeys from Berlin/1971, 1980), la identitat, l’amor romàntic, la malaltia (MURDER and murder, 1996), el privilegi la menopausa i l’envelliment (Privilege, 1990).

 

* Amb acompanyament a càrrec de la cineasta i professora universitària, Pilar Monsell i de la critica cinematogràfica i també professora, Eulàlia Iglesias