Privilege és un dels films més narratius de l’autora. El documental -que té com a tema central el climateri-, combina el llenguatge de la ficció amb altres recursos com documents científics dels anys 50, dramatitzacions i entrevistes. Paral·lelament, tracta també aspectes especialment importants per a les dones com ara les violacions, el racisme i la marginació social.

El seu primer llargmetratge, Lives of performers (1972) obre el camí a allò que seran les seves cerques més importants: la subversió del discurs narratiu, la ruptura amb el model d’identificació amb els personatges i el fluix continu d’esdeveniments. Com ella mateixa explica a La narrativa al mal servicio de la identidad (1991), li interessen els films “on a cada escena hem de decidir de nou les prioritats de mirar i escoltar”. En les tres dècades que segueixen a la pel·lícula aprofundirà en aquestes qüestions a través de sis llargmetratges més on explorarà temàtiques polítiques i socials com l’imperialisme, el terrorisme (Journeys from Berlin/1971, 1980), la identitat, l’amor romàntic, la malaltia (MURDER and murder, 1996), el privilegi la menopausa i l’envelliment (Privilege, 1990).