Sílvia Munt

Titulada en Ballet Clàssic per The Royal Ballet de Londres (1974), va dedicar-se professionalment a la dansa al Ballet Contemporani de Barcelona. El 1978 va debutar al cinema amb L’orgia  de Francesc Bellmunt. El 1982 va protagonitzar La plaça del Diamant, i a continuació  va començar a treballar amb directors com Fernando Trueba Sal gorda (1983), Vicente Aranda La pasión turca (1984), Manuel Gutiérrez Aragón El rey del río(1995) o Montxo Armendáriz Secretos del corazón(1997). Ha estat guardonada amb dos premis Goya, un com a Millor Actriu per Alas de mariposade Juanma Bajo Ulloa (1991) i al Millor Curtmetratge Documental per Lalia(1999), aquest últim va arribar a acumular més de quinze premis.

Ha dirigit diversos telefilms com Las hijas de Mohamed (2004), Coses que passen (2006), els llargmetratges Gala(2003) i Pretextos(2008) iUna comèdia espanyola (2009).

És membre de l’Acadèmia del Cinema Europeu i de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Des del desembre del 2008 fins al 14 de novembre del 2011, també va ser consellera del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), organisme del qual va dimitir juntament amb nou membres més, com a protesta pel trencament de model que proposa el projecte de Llei Òmnibus.