Partint de la troballa de 32 documentals filmats a l’Illa de Pasqua fa gairebé un segle, en els que apareixen evidentment les conegudes escultures Moai i poques imatges dels seus habitants, la directora proposa un gir visual per acostar-se a les particularitats d’una colonització cruel que va esclavitzar la seva població durant més de 60 anys. Les estratègies de supervivència i l’oblit del continent centren la seva atenció en un espai particular: la presó on conviuen en “llibertat” catorze presos i que veu amenaçada la seva existència per la imposició d’un nou model carcerari que amenaça, altra vegada, la pervivència d’una cultura. En aquest cas, pel que fa a la gestió dels delictes, allunyada del càstig.

> Documentalistes llatinoamericanes 2019